Entrevista a Joaquim Bellvert, Cap de Programa i Investigador en Teledetecció de les relacions hídriques de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaris (IRTA)
1. Quin ha estat l’objectiu principal de l’IRTA dins del projecte MANSO i com s’ha concretat a les parcel·les experimentals?
L’objectiu principal de l’IRTA dins del projecte MANSO ha estat exercir el lideratge científic i avaluar l’efecte de diferents pràctiques de maneig del sòl sobre les relacions hídriques i la interacció entre aigua, sòl i vinya. Així, en el marc de MANSO s’han avaluat cinc pràctiques de maneig del sòl: el llaurat, el subsolat, la coberta vegetal permanent, el mulching i l’empapat. Per a cadascuna d’aquestes pràctiques, l’IRTA ha dut a terme el seguiment del contingut d’aigua, la infiltrabilitat, la conductivitat hidràulica del sòl i l’estat hídric de la vinya, combinant l’ús de sensors amb mesures manuals.
2. Quines eines o tecnologies heu utilitzat per avaluar l’eficiència hídrica i el comportament de la vinya?
En el marc del projecte MANSO s’han avaluat diferents tipus de sensors amb l’objectiu de proporcionar als viticultors informació en temps real sobre el contingut d’aigua al sòl i l’estat hídric de la vinya. D’una banda, en tots els assajos s’ha monitoritzat el contingut d’aigua del sòl mitjançant sensors capacitius (sensors dielèctrics basats en FDR). A més, s’han determinat la infiltrabilitat i la conductivitat hidràulica del sòl per a cada tipus de maneig.
D’altra banda, a nivell de planta, s’ha monitoritzat de manera contínua l’estat hídric de la vinya a partir del potencial hídric del tronc, utilitzant microtensiòmetres. Finalment, també s’han utilitzat eines com la teledetecció per obtenir informació de l’estat hídric de les diferents vinyes dins de cada tractament. Aquesta informació s’ha obtingut a partir d’imatges tèrmiques.
3. Quins resultats destacaríeu pel que fa a la relació entre gestió del sòl i disponibilitat d’aigua per a la planta?
En primer lloc, cal tenir en compte que aquest grup operatiu es va plantejar en un context de sequera extrema (2022–2024), tot i que finalment s’ha desenvolupat en uns anys més plujosos del que s’havia previst inicialment. Malgrat això, aquest tipus d’estudis requereixen un període llarg d’observació per poder extreure conclusions sòlides i robustes.
Tot i aquestes variacions climàtiques, els resultats preliminars indiquen que les cobertes vegetals consumeixen aigua del sòl, de manera que cal valorar amb cura la seva gestió, especialment quan es mantenen durant tot l’any i, encara més, en sòls arenosos amb baixa capacitat de retenció d’aigua. A MANSO es va observar que, en sòls arenosos, la coberta vegetal va competir pels recursos hídrics amb la vinya, fins al punt que aquestes van estar significativament més estressades.
D’altra banda, també s’ha observat que, en vinyes amb coberta vegetal espontània consolidada al llarg dels anys, aquesta pot contribuir a millorar la infiltració de l’aigua al sòl. Així mateix, pràctiques com l’empapat, especialment en sòls francs o argilosos, han mostrat efectes positius en la capacitat de retenció d’aigua, afavorint-ne la disponibilitat per a la vinya durant més temps.
4. Com es pot traduir aquesta recerca en recomanacions pràctiques per als viticultors en el seu dia a dia?
Els viticultors del Penedès han d’estar preparats per afrontar episodis de sequera i, per fer-ho, necessiten disposar d’informació clara sobre les pràctiques agronòmiques més adequades i els efectes que poden tenir sobre la vinya.
En primer lloc, cal tenir en compte que la resposta de la vinya a aquestes pràctiques varia en funció del tipus de sòl. Per això, és fonamental conèixer les característiques de cada parcel·la, especialment la textura del sòl i la seva capacitat de retenció d’aigua.
A més, és important que els viticultors es familiaritzin amb les dades que ofereixen els sensors i en sàpiguen fer una interpretació correcta. Això inclou, per exemple, la normalització de les dades provinents de sensors de sòl i la lectura de microtensiòmetres, amb l’objectiu de detectar de manera precoç quan l’aigua disponible comença a disminuir o quan la vinya entra en situació d’estrès hídric.
Finalment, aquest projecte aporta informació sobre l’efecte de les cobertes vegetals en la infiltració d’aigua al sòl i en la competència pels recursos hídrics, especialment en sòls arenosos i en anys de baixa pluviometria. En aquest context, disposar d’eines de monitoratge continu de l’estat hídric de la vinya és clau, ja que permet decidir amb precisió el moment òptim per segar la coberta vegetal.
5. Quin paper creieu que jugaran les dades i la monitorització en temps real en la viticultura del futur?
Impulsar projectes en aquest sentit és clau. Actualment, el sector té prou maduresa tecnològica per adoptar tecnologies basades en sensòrica de sòl, planta o teledetecció. Aquestes tecnologies aporten informació en gairebé temps real sobre el contingut d’aigua al sòl i l’estat hídric de la vinya.
Aquesta informació, però, ha d’anar de la mà amb l’adopció de pràctiques agronòmiques, de manera que, quan es detecti una alarma (per exemple, que les vinyes comencen a estressar-se), es puguin dur a terme accions per garantir la productivitat o, en el pitjor dels casos, la supervivència de les vinyes (per exemple, segar la coberta vegetal on n’hi hagi, aplicar reg de suport o reduir la demanda d’aigua ajustant el rati entre raïms i biomassa).
6. Quines línies de recerca s’obren ara a partir dels resultats obtinguts en MANSO?
El consorci del projecte MANSO es planteja donar-li continuïtat durant els propers anys, atesa la necessitat de disposar de sèries de dades més llargues i representatives sota diferents condicions climàtiques.
D’altra banda, més enllà dels estudis sobre maneig del sòl, cal continuar avançant en el desenvolupament d’eines que permetin als viticultors del Penedès afrontar episodis de sequera amb més garanties. En aquest sentit, és clau impulsar la recerca en l’ús d’aigües no convencionals per al reg de suport o de supervivència, així com en pràctiques de maneig de la vinya, com ara l’ajust del rati entre la càrrega de raïm i la biomassa.
Finalment, esdevé imprescindible disposar d’eines tecnològiques que permetin monitoritzar de manera contínua l’estat hídric de la vinya, les seves necessitats hídriques i el contingut d’aigua al sòl a escala de parcel·la comercial. Aquest objectiu es pot assolir mitjançant l’ús de la teledetecció i la modelització, eines que progressivament s’han d’integrar en la presa de decisions.