Per visitar la nostra web ha de tenir com a mínim 18 anys.

Es vostè major d’edat?

Sí, soc major d'edat

Actualitat

10 mar, 2020

Les segones Enojornades posen l’èmfasi en les claus per internacionalitzar l’enoturisme

  • Durant dos intensos dies, experts en mercats emissors i destins enoturístics han desgranat els principals elements per aconseguir captar a l’enoturista internacional
  • Les Enojornades 2020, celebrades al Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní d’Anoia, han agrupat a 120 assistents

L’Institut del Cava ha celebrat aquest 20 i 21 de febrer les segones Enojornades. En aquesta edició, i amb la presència d’experts en diferents àmbits, s’ha explicat quines són les claus per aconseguir internacionalitzar el turisme del vi i del cava.  Davant un auditori de 120 persones, les ponències, que han tingut lloc al Centre d’Interpretació del Cava de Sant Sadurní d’Anoia, han girat sobre quatre eixos principals.

  • Conèixer el perfil de l’enoturista del s.XXI

Zaida Semprún, consultora especialitzada en la gestió de cellers familiars i en la planificació, desenvolupament i comercialització de models i esdeveniments enogastroturístics, ha parlat sobre la figura de l’enoturista. Semprún aposta per una fórmula màgica en la que s’han d’aconseguir experiències perdurables i a això s’hi arriba superant les expectatives del visitant. Per arribar a aquest vincle emocional, Semprún creu que cal ser flexibles en les propostes, buscar l’especialització i el nínxol de mercat que ofereixen les tendències turístiques generals i recordar que la competència, quan es tracta de captar enoturistes estrangers, no està mai a casa.

La marca “Barcelona” també ha tingut un paper destacat a les Enojornades de la mà de la Diputació de Barcelona, amb Anna Sánchez, directora de l’Oficina de Promoció Turística i Gabriel Guilera membre de l’equip de la Direcció General de Turisme Barcelona. Els dos han detallat la importància del turisme de luxe lligat a la ciutat de Barcelona, tant des del punt de vista del valor que representa, com per la importància d’atraure aquest sector cap al turisme del vi i del cava. Com a dada rellevant, Guilera ha destacat que, ara mateix, a Barcelona hi ha 39 hotels de 5 estrelles amb un potencial de 9 milions de turistes.

2- Com aplicar les estratègies enoturístiques als diferents mercats

Per a conèixer el perfil de l’enoturista estranger en funció del seu origen, tres experts en Nord-Amèrica, Llatinoamèrica i Xina també han compartit els seus coneixements. Sean P. O’Rourke, especialitzat en rutes enogastronòmiques a Galícia i a Portugal, ha explicat el desig del turista nord-americà de viure experiències singulars i autèntiques. Serveis turístics que, sense necessitat de ser especialment sofisticats, siguin exclusius, com un esmorzar amb el propietari d’un celler.

Julio Botella, consultor independent per a la indústria del turisme, ha parlat sobre l’enoturista llatinoamericà, un perfil diferent al del nord-americà. Botella ha explicat que el visitant de països llatinoamericans, que se situa en segon lloc en volum de turistes de llarga distància que arriben a casa nostra, no ve mai atret per l’enoturisme, però sí que vol trobar-hi propostes d’aquest tipus. Són visitants més adaptables que els nord-americans i tenen un potencial desestacionalitzador perquè arriben en èpoques de poca massificació.

L’altre mercat emissor que s’ha pogut conèixer a les Enojornades 2020 és el xinès. Rafael Cascales, president d’ATEC, l’Asociación de Turismo España Xina, ha explicat que un cop superat el trasbals provocat pel coronavirus, cal no perdre de vista el turista xinès. Cada vegada més, segons Cascales, el turista xinès s’assembla a l’europeu: amb més poder adquisitiu, amb més necessitat d’experiències, amb ànsies de viatges individuals o familiars i cada vegada viatja menys en grup i amb el desig de trobar-se amb propostes enogastronòmiques noves.

3- Destinacions enoturístiques de referència

El tercer eix ha mostrat com dos destins enoturístics han sabut trobar l’encaix del sector vitivinícola amb el turístic. Alícia Ortiz, gerent d’Enoturisme Xile, ha estat l’encarregada d’explicar el model que han impulsat al país andí. A diferència de Catalunya, a Xile primer van arribar els enoturistes i després es va crear l’estructura per acollir-los. Així, amb el suport de l’administració, però més com a coordinadora que no com a impulsora, els cellers xilens han optat per la cohesió territorial i empresarial. Diferents actors del sector turístic s’han associat per oferir una experiència complerta als visitants que arriben atrets pel vi. Han creat comunitat i venen un territori conjuntament.

A Xile són més novells, però a Itàlia, amb un sector vitivinícola històric i amb una indústria turística molt potent sense la necessitat de fer marca perquè ja la tenen, han optat per l’especialització. Roberta Garibaldi, especialista en turisme enogastronòmic, ha exposat la importància d’oferir experiències que s’identifiquin amb la seva procedència. Però més enllà de la marca “Itàlia” han optat per la segmentació de l’oferta. D’aquesta manera el que proposen és mostrar la transversalitat del vi en un catàleg en el que a més de vincular-lo a la gastronomia, es relaciona amb l’art, l’arquitectura o el patrimoni cultural i natural.

4 – Casos d’èxit inspiradors

Finalment, a les Enojornades 2020, tal i com es va fer en la primera edició dedicada a la comercialització, s’han conegut casos d’èxit inspiradors. Ho ha estat el de Tio Pepe a Jerez, del grup Gonzalez Byass, que ha sabut créixer, amb una bona planificació, atent a les necessitats que demandava el seu visitant. O també el de Descalzos Viejos a Ronda (Màlaga), que partint d’un petit celler ubicat dins un antic convent trinitari del segle XVI ha sabut estructurar una proposta enoturística consolidada a una zona amb poca tradició vitivinícola. El tercer cas d’èxit ha estat el de El Cavino, una proposta que combina alguns trams del Camino de Santiago amb la visita a cellers i allotjaments singulars. El seu responsable, Enrique López, ha explicat com a partir d’una bona idea i amb molta tenacitat es pot aconseguir, sense vincular-ho a un territori en concret o a un celler, muntar una experiència enoturística exitosa.